L’abstracció geomètrica ha sigut una constant al llarg de la carrera de David Rodríguez Caballero. Les seues primeres obres es caracteritzen per la utilització de pintura expandida amb esponja sobre superfícies de plexiglàs, un treball clarament influït pel d’autors com Robert Ryman. Rodríguez Caballero aplica pintura blanca d’una forma gestual, de tal manera que en la distància sembla una superfície monocroma però, en acostar-se, l’espectador pot contemplar tota una sèrie de textures. Un fenomen que el mateix autor definix com a “efecte macro-micro”.
És durant la seua primera etapa a Nova York, en 1999, quan David Rodríguez troba un material que suposa tot un canvi en la seua evolució artística: l’alumini, potser el més característic de la seua variada producció. La tècnica utilitzada amb este material és totalment inversa respecte a l’empleada amb el plexiglàs. En este cas, sostrau matèria a través de l’escatat i crea amb això tota una sèrie d’ombres que varien a mesura que l’espectador contempla l’obra. Prèviament a l’escatat de l’obra, l’artista realitza una “maqueta” d’esta a mida real amb paper d’estrassa per a tindre una primera visió de l’escala. Un procés de treball que té molt d’arquitectònic.
Arran del seu treball amb els aluminis, David Rodríguez encunya el terme “pintar sense pintura”, un concepte que el dota d’un estil propi clarament recognoscible i que li proporciona popularitat i prestigi en l’escena artística contemporània. Després de l’alumini, arriben molts altres materials com el paper vegetal —amb el qual realitza els seus coneguts origamis—, els vinils o altres metalls com el llautó o el coure, amb els quals realitza infinitat d’escultures.
L’ús del monocrom és una altra de les característiques del seu treball. Apareix ja en aquells primers plexis que fa amb pintura blanca expandida amb esponja; en els origamis, en els quals també predomina el blanc; en els vinils, en què cobrix tota la superfície amb un únic color, siga groc, negre o taronja, per posar-ne alguns exemples, i, per descomptat, en el gris dels aluminis als quals en algunes ocasions acompanya alguna xicoteta pestanya d’un altre color. Este monocrom s’observa també en les seues escultures realitzades en llautó o coure.
Així mateix, Rodríguez Caballero ha treballat amb l’escultura monumental, i se n’han pogut veure exemples en ciutats com Niça o Madrid. Unes escultures caracteritzades per la verticalitat que troba en els gratacels de Nova York, on ha residit durant diverses dècades.
La col·lecció Hortensia Herrero disposa de diverses obres de David Rodríguez Caballero en diversos materials, entre les quals destaca l’escultura 18 febrero 2013, una de les poques que ha realitzat en coure.
