Elmgreen & Dragset són un equip artístic que porten treballant junts des de 1995. La seua obra es caracteritza per recontextualitzar objectes de la vida quotidiana amb un humor subversiu que no deixa indiferent l’espectador. Temes íntims com el gènere, la sexualitat, la mort, la infància, les relacions personals o la jerarquia de poder apareixen constantment en les seues obres.
Així mateix, també trobem obres que reflectixen accions ininterrompudes com rellotges les varetes dels quals no es mouen, portes que no es poden obrir, ciutats invertides o piscines sense aigua. Esta parella d’artistes convida l’espectador a formar part d’estes obres, a explorar estos mons inquietants que ens plantegen.
Una de les seues primeres instal·lacions icòniques va ser Prada Marfa (2005), consistent en una botiga de Prada instal·lada enmig del desert de Texas. Una obra que seguix la línia de traure objectes de la vida quotidiana del seu context habitual per a replantejar-nos la relació amb el nostre entorn.
Michael Elmgreen i Ingar Dragset han organitzat nombroses exposicions en tot el món, entre les quals es compten les recents mostres individuals en la Fondazione Prada de Milà, la Whitechapel de Londres, el Tel Aviv Museum of Art, el Victoria & Albert Museum de Londres, el Rockefeller Center de Nova York o la Tate Modern de Londres. En 2009 van ser guardonats amb un esment especial en la 53 Biennal de Venècia per la seua exposició “The Collectors” en el pavelló danés i el nòrdic. El seu treball es pot trobar en les col·leccions públiques del Centre Pompidou (París), del Hamburger Bahnhof (Berlín), del Migros Museum (Zuric), del Moderna Museet (Estocolm), del MIUMOK Ludwig (Viena), de la Pinakothek der Moderne (Munic) i de la Bors Foundation (Berlín), entre moltes altres.
La col·lecció Hortensia Herrero posseïx dos obres d’Elmgreen & Dragset: Human Scale (Loop Pool), en la qual intuïm el contorn d’una de les seues icòniques piscines amb un trampolí realitzat en acer inoxidable polit, i On Target, una diana també d’acer inoxidable polit, amb uns cercles que no són concèntrics i que estan desplaçats cap a un costat. Una vegada més, objectes quotidians que ixen dels seus contextos habituals per a interrogar-nos sobre els convencionalismes de la vida.
