La literatura sempre ha sigut una font d’inspiració per a Jaume Plensa. Tal com afirma l’artista, “tinc un grup de poetes amics que, encara que no m’hagen influït especialment pel conjunt del seu treball, sí que m’ha tocat profundament amb algun moment precís de la seua obra”1 . T. S. Eliot, William Shakespeare, Dante, Baudelaire, Goethe o Vicent Andrés Estellés serien alguns dels escriptors que l’han acompanyat al llarg de la seua vida i que li han servit d’inspiració per a infinitat d’obres.
Però esta influència literària no es limita a les lectures de l’artista, sinó que s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les escultures. Plensa va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com ara l’hebreu, l’àrab, el xinés, el japonés, el grec, el ciríl·lic, el coreà o l’hindi. Per a Plensa, cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures. Plensa ha utilitzat les lletres de diverses maneres, en cortines, en gongs o en el cos humà, potser les seues obres més conegudes. I és que la intersecció del llenguatge amb el cos humà és una de les bases del treball de Plensa. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a altres lletres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament. És un poc la idea de la pedra fundacional, al voltant de la qual es construïx el temple, després, la ciutat, el país, el continent i l’univers”2.
Quan Jaume Plensa va rebre l’encàrrec d’Hortensia Herrero per a fer una intervenció en l’absis de l’antic palau de Valeriola i actualment Centre d’Art Hortensia Herrero, va recórrer a este univers creat per lletres per a realitzar per primera vegada una instal·lació que s’apodera d’un espai que va ser batejat per l’artista com el “melic del centre d’art”. Com explica el mateix Plensa, “este espai em va captivar des del principi per a fer una cosa que no havia fet mai”3. Així, va crear sobre la paret una segona pell feta amb lletres provinents de diversos alfabets amb els quals vol mostrar la diversitat que hi ha en el món. Unes lletres fetes en acer inoxidable 314, que és el mateix acer que es va utilitzar en l’edifici Chrysler de Nova York, un gratacel que sempre ha fascinat l’artista.
La relació d’Hortensia Herrero amb Jaume Plensa ve de lluny, ja que va ser un dels artistes seleccionats per a exposar a la Ciutat de les Arts i les Ciències en una sèrie de tres exposicions organitzades per la Fundació Hortensia Herrero. En esta exposició, que es va fer l’any 2019, es van mostrar set caps de set metres i de set tones de pes cada una. Una de les escultures, Maria, va ser adquirida per la Fundació Hortensia Herrero i una altra, Sílvia, per Mercadona, i les dos escultures es troben davant de l’Estadi de la Ceràmica a Vila-real.
Ciutats com Londres, Chicago, Nova York, Miami, Seül, Singapur, Bordeus o Tòquio, entre altres, acullen de manera permanent escultures monumentals de Jaume Plensa, la qual cosa l’ha convertit en un dels artistes espanyols amb major projecció internacional.
