Un dels principals representants de l’art cinètic, en les seues obres intenta anar més enllà de la representació bidimensional de les formes geomètriques amb la clara intenció d’introduir el moviment.
Soto va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Caracas, on des d’un primer moment va mostrar interés per l’art europeu i especialment per artistes com Picasso o Cézanne, en els quals va saber apreciar un esperit innovador i revolucionari pel que fa als seus plantejaments artístics.
Aquella atracció per les avantguardes europees va ser el que va provocar que s’instal·lara a París en 1950, on es va integrar en el grup Los Disidentes, compost per artistes veneçolans en la diàspora que pretenien renovar l’escena artística del seu país. Allí va entrar en contacte amb l’obra de Kazimir Malévich, László Moholy-Nagy o Marcel Duchamp, que tant influirien en la seua obra. De fet, amb Duchamp participaria en l’exposició “Le mouvement”, que va tindre lloc en 1955 en la galeria parisenca Denise René i que va suposar el llançament de tot este grup d’artistes que s’englobarien sota l’epígraf d’art cinètic.
Soto va atorgar una gran importància a la participació de l’espectador en la seua obra. Tal com ell mateix va afirmar: “Anteriorment, l’espectador se situava com un testimoni exterior a la realitat. Hui dia sabem que l’home no es troba en un costat i el món en un altre. No som mers observadors, sinó parts constitutives d’una realitat amb formigueig de forces vives, de les quals moltes són invisibles. Estem en el món com peixos a l’aigua: sense distància de cara a la matèria-energia; dins d’ella i no enfront d’ella: ja no hi ha més espectadors, hi ha només participants”.1
Esta idea el portaria a crear a final dels anys seixanta les obres conegudes com Penetrables, unes instal·lacions en les quals l’espectador podia entrar i passar a formar part d’elles. Molts d’estos treballs es van instal·lar en espais públics, com el Mur cinètic (1969) presentat en l’edifici de la Unesco a París o l’Esfera Lutetia (1996), exhibida en la mateixa ciutat tres dècades després.
La col·lecció Hortensia Herrero compta amb tres obres de Soto, entre les quals es troba precisament una maqueta de la instal·lació Esfera Lutecia, així com Tes negras y azules sobre círculo (1975), en la qual podem veure unes varetes que ell anomena “tes” (xicotetes peces metàl·liques en forma de T) que apareixen i desapareixen en funció del moviment de l’espectador. Esta última obra va pertànyer a la col·lecció privada de la galerista Denise René i, després de la seua mort, va ser adquirida per Hortensia Herrero en esta galeria.
