Pioner de l’escultura moderna, Julio González és considerat un dels escultors espanyols més importants de tots els temps. La clau del seu treball va consistir a introduir per primera vegada el ferro forjat en l’escultura. Tal com ell mateix va assenyalar en un dels seus escassos escrits: “L’Edat del Ferro va començar fa molts segles produint —desgraciadament— armes, algunes molt belles. Hui possibilita la construcció del ferrocarril. És hora que este metall deixe de ser assassí i instrument d’una ciència mecanicista. Està oberta la porta perquè este material puga ser, per fi, forjat i martellejat per les mans pacífiques dels artistes”.1
Julio González va nàixer a Barcelona en 1876 en el si d’una família d’orfebres. En 1899 es va traslladar a París, on s’instal·laria de manera definitiva i començaria a simultaniejar el seu treball com a pintor amb el d’orfebre. En 1910 va crear les seues primeres màscares de metall repujat sota una clara influència de l’art primitiu. També va aprendre la tècnica de la soldadura autògena en una fàbrica francesa, habilitat que va fer que artistes com Brancusi o Picasso el buscaren pels seus coneixements tècnics. A final dels anys vint realitzaria un monument en homenatge al poeta Guillaume Apollinaire juntament amb Picasso.
En 1937 González va participar en l’Exposició Internacional de París en el pavelló d’Espanya amb La Montserrat, una obra emblemàtica que representava el dolor i l’angoixa davant de la guerra, i que es va exposar amb obres de Joan Miró i d’Alexander Calder i el famós Guernica de Picasso.
El treball de Julio González es caracteritza per estar a mitjan camí entre la figuració i l’abstracció. A més de La Montserrat, les seues obres més conegudes són La mujer ante el espejo o la sèrie d’homes i dones cactus. L’obra d’este artista exerciria una gran influència en altres artistes posteriors que van trobar en ell un pioner de l’escultura moderna, com David Smith, Jean Tinguely, Anthony Caro o Eduardo Chillida.
La col·lecció Hortensia Herrero posseïx una escultura en bronze de Julio González denominada Grand personnage debout (1935), que prové d’un original en ferro pertanyent a la col·lecció de la Fondation Maeght, a Saint Paul-de-Vence (una altra còpia d’esta obra es troba en la col·lecció de l’IVAM). Esta escultura, tot un exemple d’aquell estil que el mateix González definiria com “dibuixar en l’espai”, presenta un personatge dret realitzat amb varetes de ferro. En opinió de l’historiador de l’art Guillermo Solana, estes varetes verticals podrien estar inspirades en les antenes dels insectes o de les ràdios, molt populars en l’època en què va ser creada l’obra.2
