Mat Collishaw és una de les figures clau dels coneguts com a Young British Artists (‘Jóvens artistes britànics’), que van sorgir a Londres a finals dels anys huitanta. Collishaw va participar en l’exposició “Sensation: Young British Artists from the Saatchi Collection”, que es va inaugurar en la Royal Academy of Arts l’any 1997 i que, com el seu nom indica, va ser tota una sensació perquè va atraure més de 300 000 visitants i va ser qualificada per la BBC com un “èxit gegantesc”, si bé la va descriure com “un espectacle d’imatges gore de membres trossejats i pornografia explícita”1 .
Collishaw crea un treball que enfronta problemes d’ambigüitat moral amb imatges formalment impressionants i atractives. En unir referències a la història de l’art, la literatura i l’era victoriana amb la tecnologia moderna, l’artista presenta imatges i objectes poderosos que sovint recontextualitzen l’impacte de temes tradicionalment inquietants i sinistres.
Com explica la crítica d’art Rachel Campbell-Johnston, “és un llegat de la seua infància, o això suposa ell. Va nàixer l’any 1966 i va ser el segon de quatre xics criats en un habitatge protegit de Nottingham. Els seus pares eren cristadelfs compromesos. Cada dimecres i dos vegades el diumenge, el jove Collishaw assistia a les sessions d’estudi de la Bíblia d’una secta que, segons sembla, ho desaprovava pràcticament tot, des de l’educació de la dona (sa mare havia d’estudiar en secret) fins als aparells de televisió… ell va emergir com un artista que, gràcies a la seua educació, buscava imatges que pogueren transportar els espectadors més enllà del mundà. En el transcurs de més de tres decennis, este desig ha fructificat en dotzenes de peces imaginativament complexes, amb freqüència tècnicament complicades i de costum aclamades per la crítica, que solen funcionar assestant primer un for colp visual abans d’espentar l’espectador a una altra manera de mirar”2 .
La seua en el Centre d’Art Hortensia Herrero, Transformer partix d’un encàrrec específic d’Hortensia Herrero per a fer una obra inspirada en les Falles de València, una de les seues grans passions. Collishaw es va posar a la faena i va iniciar una investigació sobre la història de València. Tal com afirma l’artista, “les Falles em van semblar una bogeria total, veient el que passa ací amb estos ninots enormes de gent com Donald Trump, Ronald Reagan, o qui siga, este tipus de figures polítiques cèlebres d’amor o figures d’odi que s’exhibien i després es cremaven. Tot l’esdeveniment semblava una festa pagana, però també incorporava la idea de la celebritat, com una cosa pròpia de les xarxes socials. Així que vaig pensar que era realment interessant i vaig començar a investigar un poc més i a remuntar-me centenars d’anys arrere fins als orígens de la festa, quan semblava que els artesans comercials, la gent que realment fabricava coses durant els foscos mesos d’hivern, necessitaven il·luminació, així que construïen estes construccions perquè feren de ciris. I llavors, quan arriba la primavera, quan es fa més clar de vesprada, no les necessiten tant per a treballar, i per això les trauen totes i les tiren al fem. I hi havia d’haver algun procés per a desfer-se’n, que era la crema, i esta crema es va convertir en un ritual perquè passàvem per una transformació dels mesos d’hivern als mesos de primavera. Òbviament, un període crucial en el calendari pagà. És un moment de renaixement quan comencem a eixir a l’aire lliure i les plantes comencen a créixer, és a dir, un moment important en el qual depens del que creix i de si podrem menjar durant els pròxims 12 mesos. I això va anar guanyant força fins que els xiquets anaven per ací tocant les portes de la gent demanant xicotets trossos amb els quals construir objectes o figures que després es podien cremar com a part del festival”3 .
Collishaw incorpora en esta obra imatges reals de les falles juntament amb altres de flors i papallones que cremen com a símbol del renaixement, del foc purificador que tot ho renova, en una obra d’una gran sensualitat.
L’obra Left in Dust va sorgir d’una de les visites de l’artista als treballs de restauració del Palau Valeriola, on va poder contemplar les restes trobades de l’antic circ romà de València. Això va fer que elaborara una obra composta per una pantalla de LED penjada del sostre que recorda la forma del circ romà i en la qual projecta una sèrie de cavalls que comencen a caminar, després a trotar i acaben davant d’una multitud exaltada que els anima i victoreja en un clar homenatge a les carreres de quadrigues. Collishaw explica que durant, l’Imperi Romà, “una de les forces galvanitzadores que van funcionar com un mitjà per a pacificar la població va ser l’elaborada organització d’entreteniment i jocs, en què els combats de gladiadors i les carreres de carros eren les principals atraccions en l’arena. Però, a pesar d’estos avanços, els romans difícilment es podrien descriure com a considerats i compassius. Hi ha un sofriment en el fet de veure un cavall, lliure per a jugar i pasturar, sent cooptat en el boig frenesí d’este teatre d’entreteniment. És innegable que la palpitant sensualitat del cavall era part de l’atractiu d’estes carreres, i la bogeria d’una multitud excitada és un espectacle irresistible i seductor”4 .
