Rashid Johnson és un artista multimèdia que aborda en les seues obres temes com la història de l’art, la identitat cultural, la literatura o la filosofia. Després d’estudiar fotografia en l’Art Institute de Chicago, la seua pràctica prompte abraçaria altres disciplines com l’escultura, el dibuix, la pintura, el vídeo o la performance.
Johnson va nàixer a Chicago d’un pare que era propietari d’una botiga de productes electrònics i una mare doctorada en Història Africana per la Universitat Northwestern. Tal com afirma el mateix artista: “Vaig créixer entre el laboratori de mon pare i la biblioteca de ma mare”.1
La seua obra incorpora objectes de la vida quotidiana associats, en moltes ocasions, amb la seua infància —com llibres que veia a la biblioteca de sa mare o aparells de radioaficionat com els que venia son pare— i amb referències a aspectes de la història i la identitat de la comunitat afroamericana, com per exemple mantega de karité o sabó negre. També n’inclou altres tan variats com peces de ceràmica, plantes, espills o estores.
Rashid Johnson va ser un dels sis artistes triats en 2022 pel Queens Museum i per l’Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey per a crear una instal·lació permanent destinada a la nova terminal de Delta Airlines en l’aeroport La Guardia, a Queens, Nova York. En 2021, la Metropolitan Opera House li va encarregar que creara obres d’art a gran escala per al seu teatre, i una important escultura seua a l’aire lliure es va instal·lar en l’Storm King Art Center de Nova York.
Johnson ha sigut objecte d’exposicions individuals en institucions com el Museu Tamayo de Ciutat de Mèxic (2019); l’Aspen Art Museum, a Colorado (2019); el Kemper Museum of Contemporary Art de Kansas City, a Missouri, i el Milwaukee Art Museum, on va viatjar la mateixa mostra (2017); el Garage Museum of Contemporary Art de Moscou (2016), i el Drawing Center de Nova York (2015). Entre les seues exposicions col·lectives més notables s’inclouen “Grief and Grievance: Art and Mourning in America”, en el New Museum de Nova York (2021); “The Stomach and the Port”, en la Biennal de Liverpool, Anglaterra (2021); “Forever Now: Contemporary Painting in an Atemporal World”, en el MoMA de Nova York (2014), i “ILLUMInations”, en el pavelló internacional durant la 54 Biennal de Venècia, Itàlia (2011).
La seua obra es troba en les col·leccions permanents del Whitney Museum of American Art, el Guggenheim de Nova York, el Los Angeles County Museum of Art i el Museum of Contemporary Art Chicago. El seu primer llargmetratge, una adaptació de Native Son de Richard Wright, es va estrenar en el Festival de Cinema de Sundance i es va emetre en HBO en 2019. Johnson viu i treballa a Nova York.
