Un dels fotògrafs més destacats de l’Escola de Düsseldorf, Ruff ha revolucionat, juntament amb la resta de membres d’este grup, la fotografia com a forma d’expressió d’artística.
Ruff va assistir a la Staatliche Kunstakademie a Düsseldorf de 1977 a 1985, on va tindre com a professors Bernd i Hilla Becher. Allí va dur a terme una ruptura radical amb l’estil dels seus mestres, amb l’establiment d’un enfocament diferent de la fotografia conceptual a través de múltiples estratègies, incloses l’ús del color, la manipulació de les imatges d’origen —tant mitjançant tècniques de retoc manual com amb mètodes digitals— i l’ampliació de la impressió fotogràfica a l’escala de la pintura monumental.
Des d’aleshores, ha utilitzat estos mètodes per a realitzar un examen en profunditat d’una varietat de gèneres fotogràfics, com el retrat, el nu, el paisatge i la fotografia arquitectònica, entre altres.
Ruff crea obres en sèrie, amb cossos de treball definits amb temes que inclouen interiors domèstics buits, imatges interplanetàries apropiades capturades per la NASA, abstraccions d’arquitectura modernista, imatges pop tridimensionals generades per computadora i pornografia enfosquida.
La sèrie de retrats que Ruff va dur a terme a principis de la dècada de 1980 (la primera a rebre elogis per part de la crítica) presentava agrupacions de grans retrats de tres quarts, com tantes fotos de passaport, si bé la seua escala ampliada oferia un sorprenent nivell de llegibilitat. L’artista se centra en l’estètica i el procés, construint una obra eclèctica no definida pel gènere, el mètode o el tema, sinó més aviat per imatges crues, la relativa serialitat conceptual del tema i la subversió intel·ligent de la imatge impresa.
En les seues últimes sèries també ha explorat el camí de l’abstracció amb fotografies de vibrants colors. La col·lecció Hortensia Herrero inclou una obra pertanyent a una d’estes sèries.
