Després de més de cinc anys de treballs i preparació, el Centre d’Art Hortensia Herrero obri demà les seues portes amb l’objectiu d’obrir una nova finestra a l’art contemporani i acostar el mateix als valencians i visitants de la ciutat. Situat en el cor de la ciutat, l’espai, que consta de 3.500 metres quadrats expositius, acollirà una selecció de la col·lecció privada d’Hortensia Herrero, vicepresidenta de Mercadona i presidenta de la Fundació que porta el seu nom.
Coneguda pel seu compromís amb l’art i la cultura, la presidenta de la Fundació Hortensia Herrero ha sigut la força impulsora darrere d’este projecte, la visió i la dedicació del qual han sigut fonamentals per a convertir este projecte en realitat. Un projecte que, entre la restauració de l’edifici i les diferents intervencions realitzades, tant arquitectòniques com artístiques ha suposat un cost de 40 milions d’euros.
“Per a mi, este és un dia molt bonic. Set anys i mig ha sigut molt de temps de la meua vida, molt de temps de treball dels arquitectes, de Carlos Campos, Carlos Barberá, l’equip de Mercadona i dels meus col·laboradors de la Fundació Hortensia Herrero, liderats per Alejandra Silvestre. Per fi este Centre d’Art és una realitat”, va arrancar Hortensia Herrero. “Un dels objectius que té la meua Fundació és vetlar pel patrimoni de la ciutat, traure a la llum la bellesa d’edificis que són la nostra història i estan en ruïnes. Crec que, amb esta restauració, eixe objectiu es complix. Si a això s’afig la meua col·lecció d’art, considere que s’està creant un focus cultural a València per a gaudi dels valencians i visitants”.
Sobre l’edifici, Herrero va voler agrair “el treball de l’equip d’arquitectura, i especialment a la meua filla Amparo, per l’afecte i les hores que ha posat en este projecte. Han sabut adaptar la singularitat de l’edifici, els seus racons, els seus corredors… per a albergar grans obres. Això és una xicoteta joia en el cor de València i li han tret el màxim partit”.
Hortensia Herrero va fer un recorregut per com va començar la seua relació amb l’art. “Sempre he gaudit de la pintura, de l’art en general, de les manualitats. He visitat galeries, museus… i he comprat algun quadre, convertint-me, sense adonar-me, en col·leccionista. En un moment donat, Elena Tejedor, la meua fantàstica iniciadora de projectes en la Fundació, em va presentar a Javier Molins visitant l’estudi d’Andreu Alfaro. Amb Javier ordenem les compres perquè tot tinguera un sentit, una harmonia. Així ens endinsem en el món de les galeries, de les fires com a Arc, Basilea, Frieze, en Biennals a Venècia. Amb tot això, en este Centre d’Art tenim una representació d’uns 50 artistes, alguns d’ells comprats en les galeries valencianes, gràcies a Obert València. A més, comptem amb sis ‘site-specifics’. Seleccionem a sis artistes perquè ens feren una instal·lació específica per a este centre, perquè desenvoluparen el seu enginy embellint-la”.
Hortensia Herrero va acabar donant les gràcies a “el meu marit, perquè sense els resultats que obté de la seua empresa, esta realitat no haguera sigut possible. Moltes gràcies a tots de cor. Espere que us agrade tant com a mi”.
Una col·lecció privada d’art contemporani
Hortensia Herrero sempre ha tingut una sensibilitat especial per l’art i durant més de deu anys ha estat col·leccionant obres d’art. La Col·lecció d’Art Hortensia Herrero té una clara vocació internacional, amb artistes contemporanis de prestigi reconegut que es troben en les col·leccions de museus com el MOMA, el Tate o el Pompidou, entre molts altres. La primera presentació d’esta col·lecció, i amb la qual obrirà les seues portes el Centre d’Art Hortensia Herrero demà, dissabte 11 de novembre, inclou més de 100 obres de més de 50 artistes.
Noms com Andreas Gursky, Anselm Kiefer, Georg Baselitz, Anish Kapoor, Mat Collishaw, Cristina Iglesias, Manolo Valdés, Michal Rovner, Ann Veronica Janssens, Eduardo Chillida o Tony Cragg són només alguns dels més de 50 artistes que tindran alguna obra en alguna de les 17 sales expositives amb les quals compta el Centre d’Art Hortensia Herrero. Al costat d’ells, artistes de renom internacional com David Hockney, El Anatsui i Peter Halley, o els espanyols Miquel Barceló, Blanca Muñoz, Julio González, Antonio Girbés, Juan Genovés o Joan Miró.
La col·lecció compta amb l’assessorament de Javier Molins, director artístic del Centre d’Art Hortensia Herrero: “No sols hem portat una sèrie de noms destacats de l’art contemporani, sinó que hem portat el millor art d’estos creadors perquè hi ha hagut una gran implicació per part dels artistes. En moltes ocasions, se’ls ha demanat que feren alguna cosa expressament per al centre d’art o hem esperat temps fins a trobar l’obra que millor encaixara en la col·lecció”.
Javier Molins va començar a treballar esta col·lecció al costat d’Hortensia Herrero fa una dècada: “Esta col·lecció i el centre que l’acull és fruit de dues passions ben diferenciades però complementàries al mateix temps. D’una banda, la passió que Hortensia Herrero sempre ha sentit per l’art, que li ha portat a col·leccionar i reunir una sèrie d’obres d’una gran qualitat. I, d’altra banda, la seua passió per la ciutat de València, que li ha portat a adquirir un dels seus palaus més representatius, restaurar-ho, traure a la llum tota una sèrie de restes arqueològiques de la història de la ciutat i obrir-ho al públic amb la seua col·lecció d’art contemporani. D’esta manera, s’establix un diàleg molt interessant entre la història de la ciutat, que arranca en l’Imperi romà, amb el seu circ del qual podem contemplar una part en el subsol del palau, i l’art contemporani més internacional”.
Sis ‘site-specifics’ en el CAHH
L’espai que alberga esta exposició, l’antic Palacio Valeriola, ha sigut restaurat per l’estudi ERRE Arquitectura. A la bellesa d’un espai històric singular i que recull tota la història de la ciutat, a més, se sumarà la intervenció específica de sis racons del Centre d’Art. Es tracta de sis ‘site-specifics’ que es funden amb l’edifici realitzats per artistes de nivell internacional. Jaume Plensa, que va visitar el CAHH en ple procés de restauració de l’edifici, ha intervingut l’absis que comunica el palau amb el jardí. El melic (‘melic’, en català, com ho va batejar el propi Plensa) de l’edifici, té ara les parets inundades de lletres i símbols de diferents alfabets de tot el món. Tomás Saraceno ha realitzat una instal·lació composta per sis núvols formats per tetraedres i dodecaedres irregulars coberts per panells iridescents que omplin totalment el vestíbul de setze metres d’altura. Siguen Scully ha intervingut en l’antiga capella del Palau, omplint de color l’espai. Scully va proposar realitzar una intervenció integral en la capella que incloguera tant les finestres de les parets com els cristalls de la cúpula. Una intervenció que es completaria amb una de les seues pintures pertanyents a la sèrie Landline, caracteritzades per les franges horitzontals de diversos colors. Cristina Iglesias ha intervingut la connexió entre el palau i l’edifici annex, en una obra en la qual el visitant podrà sentir-se dins d’esta. Olafur Eliasson ha donat vida en un altre dels corredors de l’edifici a un túnel amb dos punts de vista molt diferenciats: el d’entrada, en el qual podem veure mil trenta-cinc cristalls, cadascun amb un disseny i una posició diferents i que contenen tots els colors de l’arc de Sant Martí, i el d’eixida, en el qual veiem un túnel negre. I, finalment, Mat Collishaw, l’obra del qual es caracteritza pel tractament de temes clàssics de la història de l’art amb la tecnologia moderna. Hortensia Herrero va quedar fascinada pel vídeo Sordid Earth que l’artista havia creat per a la cortina de Ron Arad (que la mateixa Hortensia Herrero va portar a València l’estiu de 2022), per la qual cosa li va encarregar que realitzara un vídeo expressament per al centre d’art. Va lliscar la idea que podia estar inspirat en les Falles de València, una altra de les grans passions de la mecenes.
Es tracta, en definitiva, de sis intervencions que, més enllà de dialogar amb l’espai, acaben integrant-se en el propi edifici i dotant-li d’una singularitat major. Totes estes obres es quedaran per sempre en el centre d’art, enriquint l’arquitectura del mateix i dotant d’ànima a este edifici.
Suport a l’ecosistema artístic valencià: sala Obert València
Radicat com està el Centre d’Art a València, Hortensia Herrero no ha volgut oblidar l’art més emergent i l’ecosistema galerístic de la ciutat. La mecenes valenciana “es va iniciar en el col·leccionisme en la seua pròpia ciutat en adquirir obres d’art dels artistes que exposaven en les seues galeries per al seu propi gaudi en la intimitat de la seua llar. Una pràctica que ha continuat amb el temps i que ha institucionalitzat a través del premi d’adquisició que cada any atorga dins de l’esdeveniment conegut com a Obert València, amb el qual les galeries de València inicien la temporada al setembre. De 2014 a 2022, vint-i-una obres de setze artistes han passat a formar part de la col·lecció Hortensia Herrero a través d’este premi d’adquisició, i dues sales del CAHH s’han condicionat per a mostrar una selecció d’estes obres adquirides en les galeries de València”, explica Javier Molins.
Un espai singular
Si la selecció que dona forma a esta primera exposició no fora suficient, el propi continent d’esta, l’edifici que alberga la seu del Centre d’Art Hortensia Herrero és una obra d’art en si mateix. Està situada en l’antic Palacio Valeriola, una emblemàtica construcció d’estil barroc edificada en el segle XVII que resumix la història de la ciutat, des de l’època romana, la visigoda i la islàmica fins a la cristiana: un espai com a pocs a València per a veure i admirar el passat. A més, en el subsol s’ha trobat un fragment del circ romà de l’antiga ciutat de Valentia.
El solar va formar part de la Balansiya musulmana entre els segles XI i XIII, i en ell s’han trobat restes de dues fonts pertanyents a un pati islàmic. Una d’elles s’ha conservat en bon estat i podrà ser contemplada pels visitants del Centre d’Art. Es tracta d’una font de huit puntes que, junta a la segona, més deteriorada, remataven el safareig d’un gran pati amb platabanda, emmarcat per canaletes perimetrals i rotondes a les cantonades per on circulava l’aigua.
Este pati va pertànyer a la gran casa islàmica de Haçach Habinbadel. A més, constituïx l’últim vestigi de la jueria, la qual cosa es pot apreciar en un carreró que cau dins del centre d’art i que s’ha recuperat també per a poder ser gaudit. Posteriorment, la construcció del Palau Valeriola es va convertir en una mostra de l’opulència de la societat barroca valentina.
De la restauració de l’edifici, que es trobava en un estat d’abandó molt avançat quan Hortensia Herrero ho va adquirir, s’ha encarregat l’estudi ERRE Arquitectura. Amparo Roig, una de les tres responsables d’este, també va participar en la presentació d’este nou espai expositiu:
“Este edifici ens va enamorar, malgrat ser una ruïna. Una ruïna que va tindre la sort que Hortensia Herrero es fixara en ella, amb una inversió en temps, cost i afecte sense escatimar. I, amb la finalitat de dotar de vida a l’edifici garantint la seua continuïtat en el temps. Des de l’inici hem buscat recuperar el caràcter original de l’edifici existent, consolidant els elements més deteriorats, que eren molts. Hem potenciat l’atmosfera original del Palau del S. XVII alhora que aconseguit un espai expositiu amb les prestacions contemporànies que mereix. Esperem i desitgem que este nou capítol dins de la història del Palau Valeriola, a partir d’ara el Centre d’Art Hortensia Herrero servisca per a promoure l’art contemporani del més alt nivell i posar de manifest el gran valor del patrimoni arquitectònic valencià”, va explicar Amparo Roig.
La zona expositiva s’organitza entorn de dèsset sales repartides en quatre nivells. Un dels principals reptes del projecte ha sigut dissenyar un recorregut continu que oferisca una experiència còmoda i agradable als visitants al llarg dels seus més de 3500 m². Este recorregut es planteja de manera ascendent en l’edifici del carrer de la Mar i descendent en el segon volum, adjacent a la de Sant Cristòfor, connectant a través de l’edifici situat al jardí. El conjunt es completa amb un pati enjardinat, així com d’un soterrani, on es poden visitar les restes de l’antic circ romà de València trobats durant les excavacions arqueològiques. Este circ romà va ser la construcció més imponent de la ciutat en el segle II d. C. amb una superfície superior a tres camps de futbol (350m. de llarg i més de 70 d’ample). Durant les excavacions es van localitzar diversos trams de la gruixuda paret de 5 metres d’ample de la graderia occidental, altres tres murs transversals en el seu interior a mode de tirants i, en la part exterior de la paret, set contraforts. Estes troballes s’han conservat i seran visitables per als visitants del centre.
La restauració ha suposat un treball de més de cinc anys en què s’ha tractat de recuperar en la mesura del possible el caràcter històric contingut en el Palau Valeriola i convertir-lo alhora en un centre d’art contemporani de referència, amb les necessitats tecnològiques que comporta.