6 minuts
La Fundació Hortensia Herrero ha obert les portes del palau de Valeriola per primera vegada per a presentar l’avanç de les obres de rehabilitació de l’històric edifici que albergarà el Centre d’Art Hortensia Herrero. La directora gerent del futur museu, Alejandra Silvestre, i Jose Martí, de l’estudi ERRE Arquitectura, han mostrat els treballs d’adequació d’un espai que serà una realitat l’any 2023 i que, amb una superfície de 3.500 metres quadrats, acollirà tant la col·lecció privada d’art de la mecenes Hortensia Herrero com exposicions d’artistes internacionals.
“El Centre d’Art Hortensia Herrero conjumina dos objectius de la presidenta: protegir el patrimoni històric artístic de la Comunitat Valenciana i promoure un espai dedicat a l’art amb vocació contemporània i internacional”, ha destacat Alejandra Silvestre sobre esta iniciativa de mecenatge cultural que pretén posar en valor la història continguda en el palau, però també convertir-lo en un espai de referència a València.
Els treballs que està fent l’equip d’ERRE Arquitectura pretenen materialitzar i aconseguir els dos objectius marcats per la Fundació Hortensia Herrero en un procés “laboriós, delicat i exigent”, segons ha explicat Jose Martí. La intervenció planteja una continuïtat natural entre el vell i el nou, una continuïtat amb el que ja està construït, “com un episodi més en la història de l’edifici”, en paraules de l’arquitecte, el qual ha citat com a exemple que, durant el recorregut museístic, els visitants podran disfrutar de l’art contemporani, descobrir part del circ romà de València o veure les bigues originals de fusta i el revoltó ceràmic de la sala noble.
Les obres de rehabilitació van començar l’any 2018 i, una vegada acabades les fonamentacions, actualment es du a terme l’execució de la nova estructura i el reforç dels elements existents, tant en l’edifici de Sant Cristòfor com en el volum del palau. Els treballs finalitzaran l’any 2023 i aportaran a la ciutat de València un centre de referència per a l’art contemporani.
Taula de continguts
DIÀLEG ENTRE PASSAT I FUTUR
Al llarg del recorregut per les obres, els responsables de la remodelació del palau de Valeriola han explicat que es retornarà la façana a l’estat original en la reforma de principis del segle XIX, es mantindrà el paviment original de pedra arenisca i s’eliminaran els elements impropis moderns que s’han afegit en les últimes dècades durant les diferents fases de l’edifici.
Sobre la capella de l’immoble, l’arquitecte José Martí ha comentat que “es restaurarà i es reconstruirà adaptant-la com una sala més del futur Centre d’Art Hortensia Herrero”. Així mateix, el carrer de l’antiga jueria es respecta com a empremta del passat i espai exterior. El jardí es presenta com una sala més del museu, però exterior, on conviu amb una clara presència d’element verd i d’aigua. “És un homenatge al que en el seu moment va ser un pati àrab”, ha indicat.
El recorregut per les obres ha continuat per l’andana, l’espai més emblemàtic, que conservarà el seu caràcter amb les finestres en arc i la coberta de bigues de fusta originals. Finalment, el mirador es concep com una parada en el recorregut museístic des del qual es pot contemplar l’entorn.
APOSTA PER OFICIS ARTESANS TRADICIONALS
El procés de rehabilitació es du a terme amb la participació d’“un conjunt d’artesans, professionals, tècnics i arqueòlegs”, en paraules de José Martí.
S’estan rehabilitant les antigues bigues de fusta deteriorades per la humitat i els xilòfags utilitzant tècniques innovadores. També s’estan recuperant els revoltons ceràmics originals que cobrixen el sostre de la sala noble i la monumental escala que presidix l’entrada de l’immoble, amb la col·laboració d’un especialista en mètodes tradicionals de voltes de rajola de pla. El projecte conservarà el paviment que reproduïx una escena mitològica de Perseu i Andròmeda que formava part del palau.
Entre els artesans que col·laboren en la reforma, juntament amb l’estudi d’arquitectura ERRE, es troba un restaurador que fa tastos en la façana per a conéixer la decoració original, un orfebre que treballarà en la recuperació de la porta gran de l’entrada principal o un manyà en les baranes i les reixes originals que cobrien les finestres. La intervenció s’aborda des d’una perspectiva “conservadora i respectuosa”, conclou José Martí.
TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES
La Fundació Hortensia Herrero ha mostrat per primera vegada les troballes descobertes en la intervenció. Les més importants han sigut un forn baixmedieval i els trams de la paret de cinc metres d’ample de la graderia occidental del circ romà de Valentia, trobats al pati i datats en la primera meitat del segle II d. C.
En els últims mesos també s’ha descobert la part superior del crani d’un cavall que podria ser part d’algun acte ritual, un enterrament singular d’una jove d’uns dotze anys amb una botella de perfum que deu ser del segle III d. C. i restes ceràmiques de totes les èpoques. Fins ara, en el pati posterior del palau s’han documentat també 22 enterraments en l’antic cementeri de Sant Joan de l’Hospital.
L’edifici recollirà el caràcter del llegat històric i l’arquitectura contemporània per al qual s’està rehabilitant. Les excavacions arqueològiques descobertes durant els treballs podrien resumir “la història de la ciutat: des de la Valentia romana, l’època musulmana, la jueria medieval o l’esplendor de la Ruta de la Seda en el s. XVIII”, segons Alejandra Silvestre, que ha emfatitzat la “coordinació total” entre el projecte museogràfic i el projecte arquitectònic. Un diàleg permanent amb el qual es pretén que el nou conjunt arquitectònic responga a les necessitats dels artistes, els comissaris, les obres de la col·lecció Hortensia Herrero i, per descomptat, els futurs visitants.
D’esta manera, la Fundació Hortensia Herrero ratifica el «ferm compromís» amb la Comunitat Valenciana i els seus ciutadans per a fer realitat un centre d’art icònic que se sumarà a la tendència d’altres ciutats europees, que tenen tant museus públics com fundacions privades sustentades per mecenes.
