Després de visitar l’exposició de Sean Scully en la Biennal de Venècia de 2019 i contemplar les vidrieres que va realitzar en l’Abadia de Sant Giorgio Maggiore, Hortensia Herrero va proposar a Sean Scully realitzar una intervenció en l’antiga capella del palau de Valeriola. Esta intervenció consta de les vidrieres d’este espai —dos rectangulars, una quadrada i les de les finestres de la cúpula— i el quadre Landline Heat (2020). “Volia fer un espai que fora d’alguna manera relaxant. Una sala que fora un ambient complet que, de fet, transformara la llum segons l’hora del dia. D’esta manera, mai seria el mateix […] És com si la llum es traduïra en llum interior”
En la sèrie d’obres denominada Landline, Scully plasma una altra constant en el seu treball: les línies de l’horitzó. Tal com assenyala el mateix artista en un text que va escriure el juliol de 2001 en el seu estudi de la localitat alemanya de Mooseurach: “Intente pintar eixa sensació de comunió elemental de mar i terra, de cel i terra, de blocs que s’unixen per una cara, apilats en línies horitzontals de principi i final infinits; pintar la manera en què els blocs del món s’abracen entre si, es freguen; el seu pes, el seu aire, el seu color i el suau espai incert entre ells”. El Landline de la col·lecció Hortensia Herrero presenta la particularitat que conté en la part inferior gotes de pintura roja que ens recordarien la sang de Crist, un element molt present en la imatgeria cristiana de les esglésies i capelles catòliques.
