La literatura sempre ha sigut una font d’inspiració per a Jaume Plensa. Tal com afirma l’artista, “tinc un grup de poetes amics que, encara que no m’hagen influït especialment pel conjunt del seu treball, sí que m’ha tocat profundament amb algun moment precís de la seua obra”.
Però esta influència literària no es limita a les lectures de l’artista, sinó que s’estén també a la mateixa lletra com a element amb el qual compon les escultures. Plensa va començar amb l’alfabet llatí per a anar incorporant altres alfabets com ara l’hebreu, l’àrab, el xinés, el japonés, el grec, el ciríl·lic, el coreà o l’hindi. Per a Plensa, cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures. Tal com explica l’artista, “una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a altres lletres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament. És un poc la idea de la pedra fundacional, al voltant de la qual es construïx el temple, després, la ciutat, el país, el continent i l’univers”.
Quan Jaume Plensa va rebre l’encàrrec d’Hortensia Herrero per a fer una intervenció en l’absis de l’antic palau de Valeriola i actualment Centre d’Art Hortensia Herrero, va recórrer a este univers creat per lletres per a realitzar per primera vegada una instal·lació que s’apodera d’un espai que va ser batejat per l’artista com el “melic del centre d’art”. Així, va crear sobre la paret una segona pell feta amb lletres provinents de diversos alfabets amb els quals vol mostrar la diversitat que hi ha en el món.
