Eliasson treballa amb materials tan diversos com el gel, la fusta, el vidre, la molsa o els cactus. La investigació sobre nous materials és una part important de la labor que realitza el seu ampli estudi, el qual, en els moments de més activitat, arriba a reunir més de cent treballadors. Un ingent equip dirigit per una única persona moguda per una cosa tan senzilla com la curiositat. “La curiositat és molt important en el meu treball, però no és una cosa que es pot forçar”, assenyala. “Quan note que perd la curiositat, sent que he d’anar més a poc a poc en el meu treball”.
Hortensia Herrero va encarregar a Olafur Eliasson en 2020 la realització d’una obra site specific per al futur Centre d’Art Hortensia Herrero a València, per a la qual se li va oferir un corredor situat en la segona planta que desemboca en una xicoteta sala sense eixida, de manera que el visitant ha de tornar sobre els seus passos. Eliasson va dissenyar un túnel, al qual va titular Tunnel for unfolding time, on el visitant pot contemplar 1.035 peces de cristall, cada una amb una grandària i un disseny diferent i amb tots els colors de l’arc de Sant Martí, però quan fa la vista arrere l’única cosa que pot veure és un túnel negre. Tal com explica el mateix Eliasson, “vaig fer un túnel per al Museu d’Art Modern de San Francisco anomenat One Way Tunnel, que és, en certa manera, la primera llavor de les idees d’este túnel. El d’ací és més ambiciós i crec que molt més evolucionat per com alberga o acull la gent. No diria que és més generós en este sentit, però té més a oferir. És més dens, i esta idea que, quan el travesses, com que s’obri, significa que potser s’està estirant més. I després juga amb esta idea sobre el fet que és molt diferent segons el camí que prengues”.
